miércoles, 2 de junio de 2010

cry stupid, cry..


Vaig entrar corrents a casa, amb la cara plena de llàgrimes. Desesperada. Em vaig anar traient la roba a batzegades. Vaig trencar el cinturo, vaig esguerrar la brusa, vaig llençar les sabates. Vaig caminar, tremolant fins al mirall de l’habitació. Vaig estirar el llençol que el cobria i el vaig deixar lliscar pels meus dits.. fins al terra.
Vaig parlar amb la meva imatge. Ossos. Que es reflectien al mirall.
Era això el que volia?
Era, realment, aquest el meu objectiu..?
Fer qualsevol cosa per a aconseguir una semblança amb una imatge irreal; patró de comportament tants anys enrere, per a mi. Fer qualsevol cosa amb tal de no deure mai res a ningú, només a la meva imatge.
Seriosament.. aquest era el meu objectiu? Ser el que soc ara?
Si ho era, si ara soc el que volia.. per que no soc capaç ni d’estimar-me ara..?
Per què em faig tant de fàstic?

"Entré corriendo en casa, con la cara llena de lágrimas. Desesperada. Me fuí quitando la ropa a tirones. Rompí el cinturón, deshice la blusa, lanzé los zapatos. Caminé, temblando hasta el espejo de la habitación. Estiré la sábana que lo cubría i lo deje caer por mis dedos.. hasta el suelo.
Hablé con mi imagen. Huesos. Reflejados en el espejo.
¿Era eso lo que quería?
¿Era, realmente este mi objetivo..?
Hacer cualquier cosa para conseguir una semejanza con una imagen ireal; modelo de comportamiento tantos años atrás, para mi. Hacer cualquier cosa con tal de no deber nunca nada a nadie, solo a mi imagen.
Seriamente.. ¿Era este el objetivo? ¿Ser quién soy ahora?
Si lo era.. si ahora soy lo que quería.. ¿Por que no soy capaz de quererme?
¿Por que me doy tanto asco?"

1 comentario:

  1. nena! asi es esto, hay dias en los que dices que realmente vale la pena todo, pero hay dias en lo que todo lo que haces vale mierda!
    y es cierto, NUNCA vamos a estar lo suficientemente conformes con nuesto fisico!
    un beso nena!
    animos!

    ResponderEliminar